Taller de vitralls
Taller de vitralls
En aquest taller vam conèixer la tècnica medieval per a la creació dels vitralls que trobem en les esglésies d’aquesta època. Per començar, vam introduir-nos a l’època ambientada del taller, la baixa edat mitjana. Vam parlar sobre l’estil arquitectònic i artístic i vam parlar també sobre la societat del moment i els estaments socials. Els gremis, la noblesa i la pagesia i burgesia ens van ajudar a entendre més la societat del moment. A continuació vam anar al taller on vam fer cadascú els nostres vitralls. Quan vam començar, ens van explicar que originalment els vitralls es feien tallant vidre i tirant-lo amb tints naturals com vegetals, sango o orina. Abans d’aquest procés s’havia d’haver dibuixat el vitrall sobre una fusta per saber les mides, ordre i colors de vaeda vitrall. Un cop els vidres estaven tallats i tintats es posen sobre la fusta seguint el model dibuixat i més tard s’unien amb plom i es deixaven assecar. Nosaltres, al no tenir el pressupost ni material per a fer aquest procés vam representar això sobre un metracrilat de plàstic, on amb una mena de pintura es representava el plom i amb pintura vam tintar cada espai. Va ser una experiència molt interessant.
Taller del cinema
El dia 11 de Juny vam anar al museu del cinema de Girona, on es va explicar la història del cinema, que va des de unes ombres xineses fins a una película de Georges Méliès. Ens van fer una cronologia comencen per les ombres xineses: les ombres es basan en un efecte òptic teatralitzat. S’anomenen cinema degut a 3 factor; els inicis d’un moviment visual, la pantalla i la llum. Amb aquestes 3 parts es podien representar històries. En segon lloc ens van portar a una cambra fosca que permetia observar en un quadre blanc el reflexe dels fenòmens exteriors al mon. Després ens va explicar que el que veiem un projector, si no que era una cambra fosca invertida; on a l’interior es trobava una làmina de vidre que projectava la llum de l’exterior a la cambra. També ens van explicar un invent de l’any 1827 per els germans Niépce: una càmera que tardava 8 hores en fer una foto. Finalment per acabar aquell segle d’invencions magnífiques, mes concretament el 1895 es va inventar el cinematògraf per els germans Lumière. El cinematògraf permetia filmar i projectar imatges en moviment. Després d’aquest viatge per el món del cinema vam acabar la visita.
Museu d'Art
En el Museu d’Art ens van ensenyar moltes obres medievals les quals ara explicaré: en primer lloc, ens van ensenyar una pintura al fresc extreta de la paret on va ser pintada i posteriorment col·locada a la paret del museu. Ho van fer perquè la obra estava en males condicions, degut a la humitat i temperatura i per conservarla la van traslladar. La tècnica que es va utilitzar per extreure la pintura va ser la tècnica strappo, en la es pot extreure la pintura d’una paret i transportar a una superficie igual a la que estava abans la pintura, l'únic problema d’aquesta tècnica és que és molt possible que es trenqui. La pintura era una obra feta en la època del romànic. Després vam anar a la catedral de Girona i vam anar a visitar el claustre, on ens van explicar que el claustre és el pati on s’havia de passar per anar a tots els llocs de la catedral. Era un lloc sagrat on els monjos es reunien i també s’hi enterraven, per això en el claustre de la catedral de Girona hi han moltes tombes.
Després ens van explicar la historia de una gàrgola, que, ambientada en l’edat mitjana, diu que una dona deia tots els insults que se li ocorrien i un dia es va convertir en pedra. La gàrgola es pot veure a la catedral i té la boca oberta; representant que expulsava tota la maldat per la seva boca.
TALLERS A
GIRONA
El Call Jueu
Al taller ens van explicar que eren i com funcionaven els calls. Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó. En el 1361 va haver-hi varis atacs al call de Girona. Això és el resultat de la intolerància les altres religions, fent dels jueus uns marginats socials. Els cristians, en busca de respostes a tots els problemes de la societat culpaven, òbviament, a qui no seguia la seva religió, els jueus. Degut a aixòel Call va rebre varis atacs per part dels cristians sumits en crisi. Finalment el call es va acabar dissolent perquè degut als constants atacs, el rei (“propietari” dels jueus) els va moure a una altra localització, dissolent aquest barri medieval, on encara avui hi podem veure rastres de la petjada que va deixar aquesta religió, tant en tendes com en cases que guarden alguns rastres de la religió monoteista. Això va fer que el judaisme quasi desaparegués de la ciutat catalana, deixant una part de la cuitat buida degut a que els cristians no s’atrevien a anar a viure a aquest barri degut a que pensaven que podríen haver-lo enverinat per a la mort dels cristians.
Taller d'Escriptura
En el taller d’escriptura vam aprendre com la gent de l'edat mitjana escrivia. Al taller ens van explicar quan es va crear la primera universitat i com la gent als finals de la edat mitjana podia tenir el privilegi de tenir llibres a casa, encara que només fossin gent rica i que s’ho poguessin permetre. Després de que ens haguessin explicat tot això, ens van ensenyar el claustre del monestir de Sant Pere de Galligants. Per dins del claustre ens van ensenyar els tipus de papers que feien servir per escriure. Un cop acabada aquesta visita pel monestir vam pujar a dalt on hi havia un petit museu, i un cop passat el petit museu arribavem a on estava el taller. Quant vam entrar ens vam asseure i ens van passar un Power Point explicant com escrivien el monjos i amb quins estris. Un cop es va acabar el Power Point ens van donar plomes i canyes per escriure sobre un paper per practicar una estona. Un cop vam acabar de practicar ens van portar tinta i un full gruixut per escriure, en van dir que copiaríem una regla de Sant Benet. Vam començar a escriure la regla i en van dir que apagarien les llums i escriurien amb una espelma i música religiosa. Quan vam acabar d'escriure la regla vam plegar el full i ens van posar una cera desfeta i ens la van estampar amb una estampa.