L'Anna va entrar a l'habitació del call jueu de Girona, mirant el deteriorat parquet que feia més de deu anys que estava posat. De fons s'escoltava un disc de REM. Aixecant la vista per un segon, va veure una silueta estirada al sofà. Era el seu pare. Va saludar-lo, sense resposta per part seva. Va tornar a intentar-ho, apropant-se al moble. De sobte, va veure una gran taca vermella. Paralitzada, va moure el cos del seu pare, deixant a la vista una daga enfonsada al cor del seu progenitor. Sense cridar ni cridar l'atenció, va apropar-se al telèfon fix i marcà el 112. Una noia la va atendre. Després de relatar l'escena, va escoltar unes sirenes llunyanes, que s'anaven aproximant. Mentre aquestes arribaven, un sonor soroll va trencar l'ambient de l'habitació. L'Anna sentí un forat al seu pit, i sense poder dir res, amb un tap al pit, fred, caigué de cara a terra, adonant-se que la daga del pit del seu pare ja no hi era. I, escoltant "Find The River", va acabar de fer malbé el parquet amb la seva sang. Van picar a la porta. Se sentien unes veus darrere la porta. La inspectora amb el número de placa 199 feia ressonar la seva veu pel passadís d'accés al pis. Trucava a l'Anna. Després de romandre incomptable estona darrera la porta de roure, la inspectora 199 va avisar al buit de la casa que entraria a la força. I ho va fer. Les ràdios de tota la policia de Girona emetien el mateix missatge. Les portes de Girona van ser tancades per policies de tota la ciutat. Les persecucions pels carrers van ser inútils. No es va poder fer res.